"El canvi no només és necessari en la vida, és la vida en si mateixa." - Alvin Toffler
Estic enormement agraït pels detalls d'afecte i consideració que he rebut aquests darrers dies. Estic especialment emocionat. Tinc molts records i moltes emocions dins meu. Fer un resum d'aquests anys és simplement impossible. Miro enrere després de setze anys treballant a l'Institut d'Aran i puc veure molta feina feta, molts moments compartits, molta dedicació i moltes fites assolides... i també molta tasca encara per fer.
Recordo els moments compartits de reflexió on parlàvem entre els companys sobre les il·lusions per portar endavant projectes que han estat gaire bé de tots i per a tots. També moments de tensió i de nervis en el dia a dia, de conflictes sobredimensionats... Per què com us podeu imaginar no tot és magnífic ni tot és de color de rosa en un Centre de gairebé 500 adolescents i 50 professors... El conflicte ha d'existir per què, d'alguna manera, és part de l'educació, i per què ens ajuda a créixer i a millorar. Tanmateix són l'amor, la gratitud, la sorpresa, la solidaritat, l'empatia i l'altruisme els valors que ens empenten i que ens donen les forces suficients per a seguir endavant i ens ajuden a fer madurar als nostres alumnes.
Sigui com sigui, mentre he estat treballant per la comunitat, he anat creixent com a persona i com a professional. Per aquest motiu només puc tenir que paraules d'agraïment. En un temps de molta complexitat poder haver vist créixer aquest Centre, i haver tingut la sensació de servir a la meva comunitat ha estat certament meravellós.
Ha estat tot un orgull poder haver dirigit l'Institut d'Aran durant aquests darrers set anys. Representar a aquesta comunitat educativa ha estat un autèntic privilegi.
Aviat començaré un camí nou, un camí escollit, molt il·lusionant i amb altres reptes a assolir. És l'inici d'una nova experiència vital. Un moment de canvi personal i professional.
Les persones passem i la institució segueix endavant amb més empenta i més projecció de la que mai ha tingut. Hi ha un munt d'iniciatives pedagògiques endegades i ben fonamentades: intercanvis internacionals, el Batxibac, el projecte de Qualitat i Millora Contínua, el camí cap a l'excel·lència, el Centre de Tecnificació Esportiva, els espais d'atenció a la diversitat, els programes de millora de la convivència, els de corresponsabilitat amb els Ajuntaments, l'Associació Esportiva,... En aquest sentit, i això és important, cal pensar que el canvi que implica la Direcció serà un canvi tranquil, un canvi amb continuïtat en la línia de treball.
Al meu successor/a desitjar-li que tingui la il·lusió i el coratge per tirar endavant els seus somnis i que pugui assolir els objectius de la comunitat educativa que representarà. Una feina titànica però que implica una satisfacció sense límits.
En aquest post desitjo tenir un record entranyable cap als companys/es del Departament didàctic dels CF d'Esports amb els que he viscut moments inoblidables: En Xavi, la Mònica, la Lídia, l'Esther, la Mònica, la Montse, en Ricard... Tots junts hem anat ficant durant anys granets de sorra per anar construint una magnífica realitat, què també en el seu moment era un somni, una il·lusió. Quantes hores haurem passat junts? La veritat és que no ho sé. Sembla que era ahir quan començàvem amb en Xavi a implantar el CF de Grau Mitjà...
També unes paraules pels meus alumnes, que siguin coneixedors de tot el que m'han arribat a ensenyar. No hi ha hagut un sol dia en que no hi hagi hagut una sorpresa, un somriure, una raó per la què seguir treballant. No hi ha res que faci més orgullós a un professor què poder veure com els seus alumnes evolucionen i milloren.
Aquests dies tinc molts records de persones del Claustre, dels que estan i dels que han marxat, i de moltes persones que han col·laborat amb nosaltres al llarg d'aquests anys... Setze anys de vida donen per molt i deixen empremta!
Fer menció a en Jaume, per què en el seu moment, i ja fa uns set anys, va dipositar plenament la seva confiança en mi; i a en Lluís, que des de la seva immensa humanitat i saviesa, ens ha orientat i assessorat en els moments més complexes, més enllà de la seva professionalitat.
Una forta abraçada per a tots/es... I com diu en Lluis Llach, "Que tinguem sort"
